Inaugurem una nova secció del blog, anomenada “La veu d’Aspasim”. Aquí hi podreu trobar entrevistes a diverses persones que formen part de la comunitat d’Aspasim, des d’usuaris fins a treballadors, passant per socis i voluntaris. Esperem que gaudiu coneixent-los a tots ells una mica més!
Avui parlem amb en Fèlix Masana, director esportiu de l’Associació Esportiva BCN, una entitat que organitza activitats per a persones amb discapacitat intel·lectual. És germà de la Rosa, usuària d’Aspasim des de l’any 1982.
Fèlix, què aporta l’activitat física a les persones amb discapacitat intel·lectual greu?
L’esport, ben gestionat i plantejat d’una manera educativa i integral, contribueix a millorar la seva qualitat de vida. No em refereixo només al benestar físic, sinó també al fet que han de poder exercir el seu dret a utilitzar les instal·lacions esportives comunitàries de l’entorn; han de poder decidir quin esport volen fer i com el volen practicar. Tot això els permet millorar l’autonomia i sentir-se satisfets en l’àmbit emocional.
I és per això que a Aspasim apostem per l’esport…
Exacte. Una cosa que valoro molt d’Aspasim és que sempre aposta per ser valents en allò que considera que pot contribuir a la millora de la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual greu. I també, que planteja que tot s’ha de fer de cara a la comunitat i amb la comunitat. Perquè no busca només un benefici per als usuaris, sinó també per a la societat en general.
Una societat suficientment sensibilitzada?
Sí, en els últims anys la societat ha canviat la seva mirada cap a les persones amb discapacitat. Hi ha molta més implicació i solidaritat. Però encara queda molt camí per recórrer.
Quin camí?
Un que ens porti a implicar-nos i col·laborar més en projectes de proximitat. Però no només amb una aportació econòmica o una donació, sinó també compartint moments i experiències. Convivint.
Què suposa conviure amb una persona amb discapacitat intel·lectual greu?
Per una banda, aprens a canviar la mirada de la vida i a donar valor a coses que, a vegades, passen desapercebudes. Per altra banda, passes a donar moltíssima importància als reptes que es van aconseguint, encara que siguin molt petits.
Llença un repte a l’entitat.
Que no canviï la seva essència ni els seus projectes. Que continuï treballant per fer-los sempre engrescadors i valents.
Si vols llegir la resta d’entrevistes realitzades, fes un cop d’ull a la Memòria d’Aspasim 2021.
